Olot, 2005
Disseny minimalista, on el nom de la ciutat és el protagonista absolut i que, en el seu moment, va generar una certa controvèrsia. Es presenta la festa amb la simple superposició de la taca de la paraula Olot (totalment fora de registre) en cyan, magenta i groc, i reservant el negre només per a la informació addicional. S’hi poden veure les garlandes de banderetes de colors mogudes pel vent, la diversitat de persones i d’actes, el terratrèmol i el sacseig que suposen les festes per a la ciutat, la disbauxa als carrers, els deliris de l’alcohol… una proposta de lectura oberta per a unes festes obertes.
